Ara ja han passat uns dies d'ençà que va finalitzar el Saló, les piles de còmics han nat baixant, ja he deixat de bavejar amb el dibuix que em va fer el Manara i tot torna a la normalitat (excepte si heu anat a Andorra, o esteu ara mateix a Tarragona, o la setmana que ve aneu a València, o a Torroella i L'Estartit... tela no?). La qüestió es que ara en fred és el millor moment, crec jo, per opinar sobre el Saló i poder donar peu a una mica de discussió de cara a l'any que ve. Jo i d'altres membres de ComiCat vam anar com a simples afeccionats, doncs en el seu moment (febrer) vam demanar acreditacions a FICOMIC i se'ns va ignora, i posteriorment (abril) les vam tornar a demanar i ens van dir que lamentablement era massa tard, bé doncs, aviam si l'any que ve hi ha més sort, ja ho diuen que als lloc s'ha d'arribar al moment just (ni massa d'hora, ni massa tard).
Jo vaig anar-hi dos dies al Saló, divendres a la tarda i dissabte tot el dia, i en termes generals em va semblar molt correcte. Val a dir que divendres vaig invertir bona part de la tarda, un 90%, en aconseguir que el Manara em firmés, i finalment vaig aconseguir un dibuix (visca!!!). Van ser unes 2 hores bastant entretingudes, en primer lloc perquè ens van fer canviar d'estand per les firmes, perquè va haver-hi un moment que una persona de l'organització ens va venir a dir que Manara, tot enfadat havia tornat a Itàlia, cosa que va fer que la cua disminuís sensiblement, i que a més no era cert (de fet sembla ser per una entrevista al director del Saló que he llegit a Japanzone que Manara va quedar encantat del Saló). Total, vam canviar d'estand ens van donar uns números (com al forn de pa) i de la cua quilomètrica que érem només trenta van tenir numero per aconseguir firma. Tot hagués anat molt més lleuger si no hi hagués hagut un grup de francesos (que vaig veure en totes les sessions de firmes del Saló, no se com s'ho feien...) que anaven preparadíssims amb còmics i làmines per tal que en Manara reproduís exactament les portades, clar pobre home s'ho treballava moltíssim, l'organització en canvi es cabrejava moltíssim, el dia següent a tots els estands estaven pendents de la presència francesa i els van posar bastant a ratlla.
Dissabte va ser un dia més lúdic (perquè fer més de 2 hores de cua encara que pugui semblar-ho no ho es pas de lúdic, entretingut poder, però no lúdic). Vam tenir la oportunitat de veure'ns les cares alguns dels membres de ComiCat, per fi vaig descobrir quin aspecte tenen en Xavier, el Nightwing o en Jordi, el proper cop aviam si en Marc, l'Àlex i el Jaume poden assistir a la trobada. Va estar molt bé poder intercanviar opinions in situ i tot un plaer compartir dinar amb ells. La resta de dia va estar dedicat al consum (malaltís diria jo), a explorar la secció dels fanzines (amb el perill de ser assaltat en qualsevol moment per alguna guerrilla fanzinista) i a visitar els diferents exposicions.
Aquest any el que jo voldria destacar del Saló és la presència d'autors. Impressionant és la paraula, jo crec que ha estat l'any amb més autors amb diferència, i entenc la presència de francesos caçafirmes rondant pel Saló. Jo hagués volgut multiplicar-me al més pur estil Jamie Maddox per tal d'aconseguir totes les firma que hagués volgut, però no va ser possible i amb fer dos cues ja en vaig tenir més que suficient (i una la del Berberian va ser un desastre doncs després d'hora i quart encara no havia aparegut). Sigui com sigui espero que l'any que ve la presència dels autors sigui igual o superior, és una passada tenir l'oportunitat de veure a tants gran dibuixant i guionistes (aquests últims grans oblidats de les sessions de firmes per cert). Un 1o també a les classes magistrals de l'Escola Joso, que et permetien veure aquestes bèsties en acció.
Pel que fa a les exposicions... de tot hi va haver. Aviam, sempre fa il·lusió veure originals dels autors; Giardino, Golden, Madorell, Manara, Max, Rubín, etc, però al meu parer a les exposicions els hi falta una mica de contingut. Com a exposicions les que més em van agradar van ser la de Vinyetes Censurades comissariada per Vicent Sanchis (fantàstica) i Cada dibuixant és una illa dedicat al còmic a ses illes (molt interessant). Al meu parer aquestes van ser les exposicions millor comissariades i amb contingut més enllà de veure originals d'autors. L'altre factor important en una exposició és l'estètica de l'exposició i l'espai on es disposa. Les exposicions de David Rubín i de Max eren precioses de veure, bons exemples de quin ha de ser l'esperit a l'hora de plantejar l'espai d'exposició. En l'altre extrem trobem la zona d'exposicions on se trobaven les de Giardino, Golden, Manara, Miguelanxo Prado, la de Vinyetes Censurades, aquella zona donava cert aspecte de deixadesa i poc cuidat que devaluava fins a cert punt les exposicions (deixant ja a banda la gent que estava assentada, repenjada fins i tot, a les exposicions per menjar l'entrepà...). Aquestes dos son les crítiques que tinc envers les exposicions, un xic mancades de contingut algunes i un aspecte poc cuidat en d'altres.
L'últim punt concret que vull comentar és la part comercial del Saló, com sempre amb un nodrit nombre d'estands, i aquest anys mereixen una menció especial els de Panini i Glénat, que únicament feien promoció i no venien els seus còmics. Això està bé per permetre que les botigues del sector puguin anar al saló amb el seu estand i siguin elles les que facin negoci (jo recordo que al primer salons als que vaig anar hi havia la botiga de còmics de Manresa, que és més aviat petita, ara ja no hi van doncs no te cap sentit competir amb les gran editorials que hi venen totes les seves novetats). Aviam si l'any que ve Planeta i Norma prenen exemple i fan el mateix. També va ser molt destacable la presència de distribuïdores de cinema, de canals de televisió i de mitjans afins al còmic però no pròpiament del camp, ens podem fer una idea de la importància que va adquirint el Saló per a public més generalista.
Jo en resum estic content amb el Saló (cert que ha perdut glamour respecte a l'Estació de França, però allò era massa petit), cada any estic content, ho reconec, per mi és el gran esdeveniment del còmic de l'any. M'encanta que al Saló et puguis creuar amb aficionats de tot tipus, des de manga fins a còmic europeu, passant per underground, superherois, tintinòfils, etc, tothom hi te cabuda al Saló, i això l'enriqueix. Jo únicament espero que en endavant es faci un esforç pel que fa les exposicions del Saló, per tal que estiguin mes treballades i també que es tingui una mica més de cura de l'espai. També cal valorar l'esforç que s'ha fet per donar a conèixer el Saló als mitjans (tots hi anaven plens) i tot i que ja s'han donat les primeres passes també crec que caldria treure una mica el Saló de la Fira i portar-lo a altres llocs de Barcelona (i no parlo de l'FNAC), escoles, biblioteques, centres cívics, etc (tot i que val adir que aquesta política cada cop va en augment i a mi e sembla molt adequada). Doncs això és tot, aviam si l'any que ve podem anar ja acreditats i li trèiem una mica més de suc al Saló, i aviam si ens trobem que l'any que ve el Saló arriba carregar de novetats en català.
Javier del Campo
Jo vaig anar-hi dos dies al Saló, divendres a la tarda i dissabte tot el dia, i en termes generals em va semblar molt correcte. Val a dir que divendres vaig invertir bona part de la tarda, un 90%, en aconseguir que el Manara em firmés, i finalment vaig aconseguir un dibuix (visca!!!). Van ser unes 2 hores bastant entretingudes, en primer lloc perquè ens van fer canviar d'estand per les firmes, perquè va haver-hi un moment que una persona de l'organització ens va venir a dir que Manara, tot enfadat havia tornat a Itàlia, cosa que va fer que la cua disminuís sensiblement, i que a més no era cert (de fet sembla ser per una entrevista al director del Saló que he llegit a Japanzone que Manara va quedar encantat del Saló). Total, vam canviar d'estand ens van donar uns números (com al forn de pa) i de la cua quilomètrica que érem només trenta van tenir numero per aconseguir firma. Tot hagués anat molt més lleuger si no hi hagués hagut un grup de francesos (que vaig veure en totes les sessions de firmes del Saló, no se com s'ho feien...) que anaven preparadíssims amb còmics i làmines per tal que en Manara reproduís exactament les portades, clar pobre home s'ho treballava moltíssim, l'organització en canvi es cabrejava moltíssim, el dia següent a tots els estands estaven pendents de la presència francesa i els van posar bastant a ratlla.
Dissabte va ser un dia més lúdic (perquè fer més de 2 hores de cua encara que pugui semblar-ho no ho es pas de lúdic, entretingut poder, però no lúdic). Vam tenir la oportunitat de veure'ns les cares alguns dels membres de ComiCat, per fi vaig descobrir quin aspecte tenen en Xavier, el Nightwing o en Jordi, el proper cop aviam si en Marc, l'Àlex i el Jaume poden assistir a la trobada. Va estar molt bé poder intercanviar opinions in situ i tot un plaer compartir dinar amb ells. La resta de dia va estar dedicat al consum (malaltís diria jo), a explorar la secció dels fanzines (amb el perill de ser assaltat en qualsevol moment per alguna guerrilla fanzinista) i a visitar els diferents exposicions.
Aquest any el que jo voldria destacar del Saló és la presència d'autors. Impressionant és la paraula, jo crec que ha estat l'any amb més autors amb diferència, i entenc la presència de francesos caçafirmes rondant pel Saló. Jo hagués volgut multiplicar-me al més pur estil Jamie Maddox per tal d'aconseguir totes les firma que hagués volgut, però no va ser possible i amb fer dos cues ja en vaig tenir més que suficient (i una la del Berberian va ser un desastre doncs després d'hora i quart encara no havia aparegut). Sigui com sigui espero que l'any que ve la presència dels autors sigui igual o superior, és una passada tenir l'oportunitat de veure a tants gran dibuixant i guionistes (aquests últims grans oblidats de les sessions de firmes per cert). Un 1o també a les classes magistrals de l'Escola Joso, que et permetien veure aquestes bèsties en acció.Pel que fa a les exposicions... de tot hi va haver. Aviam, sempre fa il·lusió veure originals dels autors; Giardino, Golden, Madorell, Manara, Max, Rubín, etc, però al meu parer a les exposicions els hi falta una mica de contingut. Com a exposicions les que més em van agradar van ser la de Vinyetes Censurades comissariada per Vicent Sanchis (fantàstica) i Cada dibuixant és una illa dedicat al còmic a ses illes (molt interessant). Al meu parer aquestes van ser les exposicions millor comissariades i amb contingut més enllà de veure originals d'autors. L'altre factor important en una exposició és l'estètica de l'exposició i l'espai on es disposa. Les exposicions de David Rubín i de Max eren precioses de veure, bons exemples de quin ha de ser l'esperit a l'hora de plantejar l'espai d'exposició. En l'altre extrem trobem la zona d'exposicions on se trobaven les de Giardino, Golden, Manara, Miguelanxo Prado, la de Vinyetes Censurades, aquella zona donava cert aspecte de deixadesa i poc cuidat que devaluava fins a cert punt les exposicions (deixant ja a banda la gent que estava assentada, repenjada fins i tot, a les exposicions per menjar l'entrepà...). Aquestes dos son les crítiques que tinc envers les exposicions, un xic mancades de contingut algunes i un aspecte poc cuidat en d'altres.
L'últim punt concret que vull comentar és la part comercial del Saló, com sempre amb un nodrit nombre d'estands, i aquest anys mereixen una menció especial els de Panini i Glénat, que únicament feien promoció i no venien els seus còmics. Això està bé per permetre que les botigues del sector puguin anar al saló amb el seu estand i siguin elles les que facin negoci (jo recordo que al primer salons als que vaig anar hi havia la botiga de còmics de Manresa, que és més aviat petita, ara ja no hi van doncs no te cap sentit competir amb les gran editorials que hi venen totes les seves novetats). Aviam si l'any que ve Planeta i Norma prenen exemple i fan el mateix. També va ser molt destacable la presència de distribuïdores de cinema, de canals de televisió i de mitjans afins al còmic però no pròpiament del camp, ens podem fer una idea de la importància que va adquirint el Saló per a public més generalista.
Jo en resum estic content amb el Saló (cert que ha perdut glamour respecte a l'Estació de França, però allò era massa petit), cada any estic content, ho reconec, per mi és el gran esdeveniment del còmic de l'any. M'encanta que al Saló et puguis creuar amb aficionats de tot tipus, des de manga fins a còmic europeu, passant per underground, superherois, tintinòfils, etc, tothom hi te cabuda al Saló, i això l'enriqueix. Jo únicament espero que en endavant es faci un esforç pel que fa les exposicions del Saló, per tal que estiguin mes treballades i també que es tingui una mica més de cura de l'espai. També cal valorar l'esforç que s'ha fet per donar a conèixer el Saló als mitjans (tots hi anaven plens) i tot i que ja s'han donat les primeres passes també crec que caldria treure una mica el Saló de la Fira i portar-lo a altres llocs de Barcelona (i no parlo de l'FNAC), escoles, biblioteques, centres cívics, etc (tot i que val adir que aquesta política cada cop va en augment i a mi e sembla molt adequada). Doncs això és tot, aviam si l'any que ve podem anar ja acreditats i li trèiem una mica més de suc al Saló, i aviam si ens trobem que l'any que ve el Saló arriba carregar de novetats en català.
Javier del Campo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada